Introducció
L’any 1973, durant les obres de construcció del tram d’autopista Martorell – Vilafranca del Penedès, es va descobrir per primera vegada l’existència d’un jaciment arqueològic a l’entrada de Gelida, a la Vinya de les Parets.
El mateix topònim de la vinya ja apuntava a la possible presència de restes arqueològiques, fet que havia estat confirmat per generacions de pagesos que, en conrear aquestes terres, s’hi havien trobat vestigis antics.
Al llarg dels anys, aquest jaciment ha estat objecte de mencions en articles de festa major, còmics infantils sobre la història del poble i notes en diferents publicacions (i.e. Carafí Morera; Recasens i Soler 2007). Tot i això, la realitat és que en sabem molt poc.
Més de 50 anys després de la seva descoberta, hem decidit reprendre l’estudi del jaciment mitjançant l’ús de noves tecnologies aplicades a l’arqueologia. Aquestes eines ens permetran respondre a qüestions clau, com ara: en quin estat de conservació es troba el jaciment? Val la pena dur-hi a terme una excavació?
Gràcies a l’èxit de la campanya de micromecenatge, aquest projecte es podrà fer realitat. Mentrestant, mentre consolidem aquesta iniciativa, podeu obtenir més informació sobre el jaciment en aquesta pàgina.
Història del jaciment
Tal com hem apuntat, l’any 1973, Enric Carafí Morera i Joan Civil Vallès van documentar dues parets associades a restes ceràmiques romanes a la Vinya de les Parets, arran de la construcció del tram d’autopista Martorell – Vilafranca del Penedès.
D’aquesta intervenció es conserven pocs documents, però sí que es guarden diverses caixes amb materials arqueològics, entre els quals destaquen les pilae, petits pilars de maó que formaven part del sistema de calefacció subterrània conegut com a hipocaust. Aquest sistema era característic de les termes i les estances més luxoses de les viles romanes, on permetia escalfar el terra mitjançant la circulació d’aire calent.
La presència d’aquests elements suggereix que les restes podrien correspondre a la pars urbana d’una vila romana d’època imperial. La pars urbana era la part residencial de la vila, destinada als propietaris i a la seva família. Normalment, incloïa espais sumptuosos en contrast amb la pars rustica, que allotjava els treballadors i les instal·lacions agrícoles.
L’any 1990, l’Associació d’Amics del Castell de Gelida (AACG) va denunciar la instal·lació d’una canonada de gas a la Vinya de les Parets, fet que va motivar una excavació d’urgència per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta intervenció va posar al descobert un mur de 8 metres de longitud amb diverses estances, que possiblement formaven part de la pars rustica d’una vil·la romana. La pars rustica era la secció productiva de la vila, destinada a les activitats agrícoles i ramaderes, així com a l’allotjament dels treballadors.
A diferència d’altres troballes, aquesta excavació va ser una intervenció arqueològica documentada, i en conservem les memòries d’excavació, les quals ens permeten obtenir més detalls sobre el jaciment (Aguilera Martin i Pou i Vallès 1990). Tot i així, la ubicació exacta d’aquesta intervenció continua sent incerta, ja que els mapes de situació utilitzats a l’època eren de gran escala i no permeten precisar amb exactitud el punt concret de la vinya on es va excavar. A més, la planimetria existent no està referenciada dins del terreny, fet que dificulta encara més la seva localització exacta.
Ja cap a l’any 2022, Dani Subirana Miquel, Irene Sanglas Cornellà i Irene Garcia Rovira van reprendre l’estudi d’aquest jaciment. En una primera fase, van definir l’estat de la qüestió sobre el jaciment (Subirana Miquel i Garcia Rovira 2022) i, posteriorment, van dur a terme iniciatives no invasives que es podien realitzar sense finançament. Aquestes accions incloïen la prospecció visual, l’anàlisi de fotografies aèries des de l’any 1985 i el processament de dades LiDAR.
Fotografia aèria
La fotografia aèria és una eina fonamental per a l’arqueologia, ja que permet identificar estructures soterrades, canvis en la vegetació i patrons del terreny que no són visibles a simple vista. Gràcies a les imatges preses des de l’aire, es poden localitzar jaciments desconeguts, documentar canvis al llarg del temps i planificar excavacions amb més precisió. A més, l’anàlisi de fotografies històriques permet estudiar com ha evolucionat un paisatge i detectar elements desapareguts per l’erosió o l’activitat humana.
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) disposa d’una col·lecció de fotografies aèries del territori català des de 1945 fins a l’actualitat. Aquestes imatges han estat examinades per analitzar l’evolució del paisatge i identificar possibles estructures arqueològiques a la vinya.
L’examinació de les fotografies aèries no ha aportat dades de caràcter arqueològic, però ha permès comprendre millor l’evolució del paisatge on es troba el jaciment. A més, ha ajudat a valorar la magnitud de l’impacte que han tingut les instal·lacions de serveis al llarg del temps.
L’examinació de les fotografies aèries ha permès identificar tres moments clau en les intervencions humanes en l’entorn del jaciment:
- 1990: Es distingeix clarament la línia de la canonada instal·lada en aquell moment, la qual va motivar una excavació arqueològica a càrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
- 2008: Es documenta la reobertura d’una rasa existent per a la instal·lació de fibra òptica, evidenciant la reutilització d’infraestructures anteriors.
- 2010 i 2011: Es mostra l’abast dels treballs de creació de les sortides de l’autopista. Aquestes obres van comptar amb seguiment arqueològic, tot i que aquest control no es va estendre a l’interior de la vinya.
Prospecció visual
Les prospeccions visuals en arqueologia són una tècnica no invasiva que consisteix en la inspecció sistemàtica del terreny per identificar restes arqueològiques visibles a la superfície. Aquesta metodologia permet localitzar jaciments, establir la seva extensió i obtenir informació preliminar sense necessitat d’excavacions.
A la vinya, hem realitzat diverses prospeccions visuals amb l’objectiu d’identificar la distribució de materials arqueològics a la zona. Els resultats obtinguts són clars: la major densitat de materials es concentra a la zona oest, on actualment no hi ha conreus.
Sabem que els materials en superfície han estat desplaçats a causa dels talls de les rases de les canonades existents al jaciment. Entre els materials identificats, destaquen els elements constructius d’època romana, com ara tègules i ímbrex –teules planes i corbes utilitzades per a la cobertura de sostres– maons i alguns pilae.
Pel que fa a la ceràmica, aquesta és poc comuna, fet que ens porta a pensar que el jaciment podria trobar-se a més profunditat. Això indicaria que els talls de les rases només haurien afectat els nivells de destrucció de l’assentament, deixant intactes les possibles estructures conservades en estrats inferiors.
Visualitzacions amb LiDAR
El LiDAR (Light Detection and Ranging) és una tecnologia de teledetecció que utilitza impulsos làser per mesurar amb precisió la topografia del terreny. En arqueologia, el seu principal avantatge és la capacitat de penetrar el dosser forestal i detectar estructures ocultes sota la vegetació o lleugerament soterrades. Els làsers emesos pel sistema reboten en diferents superfícies i generen un model digital d’elevació d’alta resolució. Això permet identificar anomalies, com murs, camins antics, o terrasses agrícoles, contribuint així a la localització i estudi de jaciments arqueològics sense necessitat d’excavació immediata.
A la vinya, es van processar imatges LiDAR amb una resolució de 2 metres, incloent-hi models digitals del terreny (DTM) i representacions ombrejades (hillshade). Els resultats obtinguts permeten identificar clarament el traçat de les canonades. A més, a la zona on es presumeix la possible localització del jaciment, s’hi observa el que podria correspondre als vestigis d’una estructura de planta quadrada.
A la zona central i oriental de la vinya, es detecta una anomalia de forma gairebé subcircular, d’uns 16 metres de diàmetre, que sembla dirigir-se cap a l’oest de la parcel·la. Malauradament, no es pot confirmar que cap d’aquestes anomalies tingui un origen arqueològic.
El jaciment avui
El jaciment arqueològic de la Vinya de les Parets (Gelida, Alt Penedès) està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) des de l’any 2015. Forma part del Catàleg de Patrimoni del municipi de Gelida i la seva protecció va ser aprovada definitivament l’any 2015 (publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 5 de juny de 2015).
Jornades de Sant Pau 2025
Amb motiu de les Jornades de Sant Pau, l’Associació d’Amics del Castell de Gelida (AACG) va presentar un projecte d’actuació arqueològica a la Vinya de les Parets. La proposta consistia en dur a terme una prospecció geofísica en una part concreta de la vinya, amb l’objectiu de detectar possibles estructures soterrades sense necessitat d’excavació directa.
Per tal de finançar aquesta intervenció, es va posar en marxa un procés de micromecenatge, que va rebre una molt bona acollida. Tan sols un mes després de la seva presentació, es van assolir els objectius de finançament previstos, fet que va permetre tirar endavant la proposta.
La prospecció arqueològica prevista es basa en l’ús de georadar (GPR, per les seves sigles en anglès: Ground Penetrating Radar), una tècnica no invasiva que permet obtenir imatges del subsòl mitjançant l’emissió d’ones electromagnètiques d’alta freqüència. Aquestes ones penetren en el terreny i es reflecteixen quan troben materials o estructures amb propietats diferents del medi que les envolta. L’anàlisi dels senyals retornats permet identificar anomalies al subsòl que poden correspondre a murs, fosses, paviments o altres elements arqueològics.
Aquesta prospecció geofísica s’ha plantejat amb l’objectiu de donar resposta a diverses qüestions clau relacionades amb el jaciment de la Vinya de les Parets. En primer lloc, permetria delimitar amb més precisió l’extensió real del jaciment, un aspecte fonamental per entendre l’abast de l’assentament romà. També ajudaria a definir la seva configuració interna i l’estructura general, posant en evidència possibles espais diferenciats com àrees residencials, productives o de circulació.
Un altre dels aspectes que es podrien aclarir és l’impacte que les infraestructures modernes han pogut tenir sobre les restes arqueològiques, així com la profunditat a la qual es conserven les estructures. Aquesta informació resulta clau per avaluar la viabilitat de futures excavacions i planificar-les de manera eficient.
Els resultats de la prospecció podrien oferir criteris objectius per determinar la necessitat d’actuacions específiques de protecció, conservació i gestió patrimonial del jaciment, assegurant la seva preservació a llarg termini.
Cal destacar que, fins i tot en el cas que el jaciment hagués estat completament destruït, la realització d’un georadar continua essent d’interès, ja que permetria documentar l’abast de l’alteració i oferiria dades objectives sobre l’estat actual del jaciment.